Home2026

Nos Verdi Grüne Vërc tolun sö positivamënter la tuta de posizione di ombolc de Corvara y de Sëlva por ciche reverda l’sostëgn dles aministraziuns comunales tres na pert dla cuta de sojornanza.
“L’turism á l’dovëi de se tó sö la responsabilité por la qualité dla vita locala y chësc va bëgn sura la manutenziun di trus y l’organisaziun de evënc fora,” dij Elide Mussner, co-surastanta di Vërc y assessuria al turism dl comun de Badia.

L’Comun de Badia á bele fat n vare concret de chësc vers, cun la delibera n. 41 dl 28 de novëmber dl 2023, destinan l’50% dl aumënt dla cuta de sojornanza al proiet dla nodadoia publica, a benefize dla popolaziun locala y dl turism. Chësta poscibilité é odüda danfora dales desposiziuns dl art. 8 coma 2 dl DPP n. 4/2013, sciöche modifiché dal art. 3, coma 2 dl DPP n. 30 dl 31.08.2023. I inviun la Junta Provinziala a definí normes de atuaziun tleres sura chësta poscibilité, por dëidé i Comuns a fa n vare concret y segü por n sostëgn dles aministraziuns tres la cuta de sojornanza. Por na cosciënza turistica positiva y ecuilibrada tla popolaziun locala, por l’bëgn comun.

La democrazia á debojëgn de na strotöra: aladó de chësc prinzip á i Vërc condüt ti ultims mëisc n gran prozes de renovamënt. Cun l’aprovaziun de n statut nü y l’eliziun di organs de partí nüs, án chësta fin dl’edema metü les fondamëntes por n svilup organisatif y politich important.

Tratan l’indunada provinziala da incö tl Pfarrheim a Balsan, é la direziun politica di Vërc gnüda renovada cun la lita de dui Co-portausc nüs, la recomposiziun dl Coordinamënt Provinzial Vërt y la nominaziun, por le pröm iade, de na Presidënta. L’assemblea provinziala de chësc ann é la conclujiun positiva de n prozes de partezipaziun tratan deplü mëisc, olache al é gnü lauré fora le statut nü dl partí, aprové en jöbia ai 4 de jügn tla sentada mëmbri.

I dui co-portausc che lascia, Elide Mussner y Luca Bertolini 

Cun l’indunada provinziala da incö se röia le mandat de Elide Mussner y Luca Bertolini sciöche Co-portausc di Vërc. Ai é stá protagonisć zentrai dl renovamënt intern, che á acompagné le prozes statutar y l’á sëgn porté a bun fin.

“Al é important che n partí se svilupëies tresfora. I sun porchël contënta da podëi stlü jö le mandat da portausc cun chësc prozes partezipatif de reforma dl statut, n prozes che deura lerch a n svilup politich costrutif tl dagní. I sun sigüda che i dui ‘nüs’ ti proscims agn manajará le partí cun cosciënza y impëgn plëgn”, dij Elide Mussner. “I Verc á na gran desfidá da afronté: ji inant a ester na forza politica buna de afronté chestiuns nöies ince cun de nöies modalités. I lasci chesta inciaria ringrazian dl oportunité y tla convinziun che i Verc doss ji inant senza avei tema da se rinové.”, stlüj Luca Bertolini.

Kathrin Werth y Zeno Oberkofler é gnüs litá co-portausc dl partí

Kathrin Werth é da l’ann 2020 incá aconsiadëssa de comun a Eppan y, da chëra ch’ara é convinta, é ativa te so comun sciöche delegada por les chestiuns europeiches. Ala á tut pert al program Young Elected Politicians dl Comité europeich dles regiuns a Bruxelles y á fat deplü practicums tles istituziuns europeiches, ultimamënter tla Comisciun Europeica.

Zeno Oberkofler, aconsiadú provinzial dl grup Vërc tl Consëi dla Provinzia de Balsan y sëgn Co-portausc, se congratulëia cun süa colega Kathrin Werth, che é gnüda litada danü: I rengraziun nüsc predezessurs por so gran laur. Sëgn podunse afronté deboriada les desfides che nes aspeta, cun forza de na strotöra sterscia. Sciöche forza de renovamënt orunse jí inant cun coraje y crëta, ti don la visibilité nezesciara al laur prezius dles tröpes listes ecosoziales tl raiun.”

Le rode nü dla presidënta: litada Brigitte Foppa

Öna dles novités prinzipales dl statut nü é l’introduziun dla figöra dla Presidënta, che surantolará la rapresentanza legala dl partí y fajará da garanta dl respet di valurs y dles prozedöres dl statut.

Sön proposta dl Coordinamënt Provinzial Vërt é Brigitte Foppa gnüda litada por chësta inciaria. L’aconsiadëssa provinziala y portausc di Vërc por plü agn acompagnará da sëgn inant le partí te chësta funziun de istituziun nöia.

“Dlungia le renovamënt y l’energia s’án ince lascé sintí le bojëgn de stabilité y de na figöra garanta. Chësc ói ester, por alisiré i Co-portausc nüs, i sostigní y ti tigní les sciables lëdies. I le feji por i Vërc de Südtirol, cun chi che i sun liada oramai da vint agn”, dij Foppa.

Coordinamënt provinzial nü Vërt lité 

L’Assemblea provinziala á ince lité i delegá tl Coordinamënt Provinzial Vërt, l’organ diretif strategich dl partí. Al é gnü lité: Elide Mussner, Maximilian Gartner, Erica Fassa, Camila Cristofoletti, Thomas Anton Ebenkofler, Rosina Ruatti, Inge Mahlknecht, Nadja Spöttl und Cornelia Brugger.

Cun na strotöra renovada, organs de lita nüs y n statut modernisé, é ii Vërc arjiniá por afronté les proscimes desfides politiches te Südtirol y a livel nazional.

La discusciun sura l’turism ne po nia se limité ai lec, y messun fa n rajonamënt che va plö inant 

“Te düta la discusciun sura i lec turistics me aodessi, sciöche abitanta dles Dolomites, che an fajés frunt ince al tema dla limitaziun dles capazitês de trasport di implanc portamunt. Bloché i lec turistics ne bastará nia a sconé l’Südtirol dala massa. I messun laoré sön plö frunc, l’turism è n setur de na gran complessité che ne vëgn nia ma fat cun i lec.”, dij Elide Mussner, co-surastanta di Vërc.

La tendënza è tlera: i implanc aumentëia regolarmënter süa capazité de trasport. Dai lifc a cater posc a lifc da sis posc, dai lifc a scagns ai implanc a cabines. Les capazités vëgn l’dopl, l’tripl y ince de plö. La lista è lungia: i plans por la nöia furnadoia de Furnes (Seceda) por ejëmpl, olache an urés passé da 800 a 2.360 porsones al ora. Chësc proiet è dui iadi interessant, deache por nia perd na sajun fej i proprietars la proposta da fa sö na segunda staziun a munt, de manira che tratan i laurs po l’vedl implant ji inant sënza interuziuns. N ater ejëmpl è l’implant a cabines dl Ciampinoi, olache an urés aumenté da 2.400 a 3.600 porsones al ora, o l’lift a scagns Steger Dellai sön Mont Sëuc: da 1.200 a 2.200 porsones al ora. N aumënt dl 83% dla capazité de trasport.

La motivaziun de chisc aumënt pëia gonot ia dai cosc por les revijiuns. L’rajonamënt: sce an mëss bele investí tan de scioldi, spo se pëiel fa sö düt da nü jan ince a aumenté les capazités. Plö porsones che passa tres i gates, plö che an davania. Al pé quaji la formula strinada por la moltiplicaziun di pans.

Nostes munts ne á nia la capzité da tó sö na massa infinida de porsones. La lerch è limitada, les zircostanzes gonot complicades. Porté tan de porsones sö al alt ne è nia da fondamënt, porsones che gonot ne è nia arjiniades al paesaje alpin. Les munts ne è nia n parch divertimënt! Al rüva lapró che chëstes masses de porsones mëss ince rové pormez ai lifc, l’plö di iadi cun trasport motorisé, dai auti ales corieres ai shuttle di hoti. Sce al vëgn però aumentada la capazité de trasport de n implant, ne ti vëniel nia damané n conzet de mobilité ai gesturs. Al è sciöche sce an jis a fa sö 100 nü lec pro n hotel sënza messëi mostré sö les lercs da parché i auti in plö.

“La chestiun dla cuantité è fondamentala. Sce da üna na pert juns a limité i lec por i sciori, messun dal atra pert ince ji a limité la capazité de trasport di implanc portamunt. I ne podun nia se impormëte da avëi la massa da üna na pert y dal atra pert orëi ji ala archité sö. Al è na dinamica che ne sta nia impé.”, dij Elide Mussner.

Na discusciun obietiva y daverta sön chësta tematica è importanta y urgënta.

Ara se trata indere de lec. Chi che ess pordërt messü gní architá tres le stop di lec, por tigní a mesüra y limité le numer de turisć che röia te Südtirol. Mo sciöche tan gonot ne esun nia a üna: an oress bëgn, mo spo impó nia. Chësta é la cossa cun l’inovaziun te Südtirol: an se la tëm y se dejidrëia che döt vais tres inant sciöche tres.

12.000 lec, che ê bele dan da n pez gnüs dac fora, mo che é cina aldedaincö nia ciamó gnis costruis, messess gní fac sö cina ai 22 de setëmber 2026, scenó tomi. L’assessur provinzial Luis Walcher, sostigní dal HGV, arata indere che an podess bëgn arlungé por cin’ agn. “Fatta la legge, trovato l’inganno”, dijun tla Talia. An n’ó nia sforzé la jënt da cosruí sëgn te n colp.

“La cossa é indere chësta: sce chisc lec n’é nia gnüs fac cina aldedaincö, spo ne jarái bonamënter nia tan debojëgn. Sce i orun por le turism de Südtirol plü cualité y manco massa, spo messunse te val’ momënt mëte man da invalgo, ince sce al fej me al momënt. Imposté confins é le pröm vare tler cuntra la massa. Cun le stop di lec á l’ex assessur Schuler tut n provedimënt da coraje y tler de chësc vers. Chësc ne desson sëgn nia bagné, mo le mëte en pratica cun costanza. Ara se trata de nosta cualité de vita y dla cualité dl turism de Südtirol instës.”, stlüj jö Elide Mussner, co-surastanta di Vërc.

La discusciun sura l’turism ne po nia se limité ai lec, y messun fa n rajonamënt che va plö inant

“Te düta la discusciun sura i lec turistics me aodessi, sciöche abitanta dles Dolomites, che an fajés frunt ince al tema dla limitaziun dles capazitês de trasport di implanc portamunt. Bloché i lec turistics ne bastará nia a sconé l’Südtirol dala massa. I messun laoré sön plö frunc, l’turism è n setur de na gran complessité che ne vëgn nia ma fat cun i lec.”, dij Elide Mussner, co-surastanta di Vërc.

La tendënza è tlera: i implanc aumentëia regolarmënter süa capazité de trasport. Dai lifc a cater posc a lifc da sis posc, dai lifc a scagns ai implanc a cabines. Les capazités vëgn l’dopl, l’tripl y ince de plö. La lista è lungia: i plans por la nöia furnadoia de Furnes (Seceda) por ejëmpl, olache an urés passé da 800 a 2.360 porsones al ora. Chësc proiet è dui iadi interessant, deache por nia perd na sajun fej i proprietars la proposta da fa sö na segunda staziun a munt, de manira che tratan i laurs po l’vedl implant ji inant sënza interuziuns. N ater ejëmpl è l’implant a cabines dl Ciampinoi, olache an urés aumenté da 2.400 a 3.600 porsones al ora, o l’lift a scagns Steger Dellai sön Mont Sëuc: da 1.200 a 2.200 porsones al ora. N aumënt dl 83% dla capazité de trasport.

La motivaziun de chisc aumënt pëia gonot ia dai cosc por les revijiuns. L’rajonamënt: sce an mëss bele investí tan de scioldi, spo se pëiel fa sö düt da nü jan ince a aumenté les capazités. Plö porsones che passa tres i gates, plö che an davania. Al pé quaji la formula strinada por la moltiplicaziun di pans.

Nostes munts ne á nia la capzité da tó sö na massa infinida de porsones. La lerch è limitada, les zircostanzes gonot complicades. Porté tan de porsones sö al alt ne è nia da fondamënt, porsones che gonot ne è nia arjiniades al paesaje alpin. Les munts ne è nia n parch divertimënt! Al rüva lapró che chëstes masses de porsones mëss ince rové pormez ai lifc, l’plö di iadi cun trasport motorisé, dai auti ales corieres ai shuttle di hoti. Sce al vëgn però aumentada la capazité de trasport de n implant, ne ti vëniel nia damané n conzet de mobilité ai gesturs. Al è sciöche sce an jis a fa sö 100 nü lec pro n hotel sënza messëi mostré sö les lercs da parché i auti in plö.

“La chestiun dla cuantité è fondamentala. Sce da üna na pert juns a limité i lec por i sciori, messun dal atra pert ince ji a limité la capazité de trasport di implanc portamunt. I ne podun nia se impormëte da avëi la massa da üna na pert y dal atra pert orëi ji ala archité sö. Al è na dinamica che ne sta nia impé.”, dij Elide Mussner.

Na discusciun obietiva y daverta sön chësta tematica è importanta y urgënta.

.