Home2026January

La discusciun sura l’turism ne po nia se limité ai lec, y messun fa n rajonamënt che va plö inant 

“Te düta la discusciun sura i lec turistics me aodessi, sciöche abitanta dles Dolomites, che an fajés frunt ince al tema dla limitaziun dles capazitês de trasport di implanc portamunt. Bloché i lec turistics ne bastará nia a sconé l’Südtirol dala massa. I messun laoré sön plö frunc, l’turism è n setur de na gran complessité che ne vëgn nia ma fat cun i lec.”, dij Elide Mussner, co-surastanta di Vërc.

La tendënza è tlera: i implanc aumentëia regolarmënter süa capazité de trasport. Dai lifc a cater posc a lifc da sis posc, dai lifc a scagns ai implanc a cabines. Les capazités vëgn l’dopl, l’tripl y ince de plö. La lista è lungia: i plans por la nöia furnadoia de Furnes (Seceda) por ejëmpl, olache an urés passé da 800 a 2.360 porsones al ora. Chësc proiet è dui iadi interessant, deache por nia perd na sajun fej i proprietars la proposta da fa sö na segunda staziun a munt, de manira che tratan i laurs po l’vedl implant ji inant sënza interuziuns. N ater ejëmpl è l’implant a cabines dl Ciampinoi, olache an urés aumenté da 2.400 a 3.600 porsones al ora, o l’lift a scagns Steger Dellai sön Mont Sëuc: da 1.200 a 2.200 porsones al ora. N aumënt dl 83% dla capazité de trasport.

La motivaziun de chisc aumënt pëia gonot ia dai cosc por les revijiuns. L’rajonamënt: sce an mëss bele investí tan de scioldi, spo se pëiel fa sö düt da nü jan ince a aumenté les capazités. Plö porsones che passa tres i gates, plö che an davania. Al pé quaji la formula strinada por la moltiplicaziun di pans.

Nostes munts ne á nia la capzité da tó sö na massa infinida de porsones. La lerch è limitada, les zircostanzes gonot complicades. Porté tan de porsones sö al alt ne è nia da fondamënt, porsones che gonot ne è nia arjiniades al paesaje alpin. Les munts ne è nia n parch divertimënt! Al rüva lapró che chëstes masses de porsones mëss ince rové pormez ai lifc, l’plö di iadi cun trasport motorisé, dai auti ales corieres ai shuttle di hoti. Sce al vëgn però aumentada la capazité de trasport de n implant, ne ti vëniel nia damané n conzet de mobilité ai gesturs. Al è sciöche sce an jis a fa sö 100 nü lec pro n hotel sënza messëi mostré sö les lercs da parché i auti in plö.

“La chestiun dla cuantité è fondamentala. Sce da üna na pert juns a limité i lec por i sciori, messun dal atra pert ince ji a limité la capazité de trasport di implanc portamunt. I ne podun nia se impormëte da avëi la massa da üna na pert y dal atra pert orëi ji ala archité sö. Al è na dinamica che ne sta nia impé.”, dij Elide Mussner.

Na discusciun obietiva y daverta sön chësta tematica è importanta y urgënta.

Ara se trata indere de lec. Chi che ess pordërt messü gní architá tres le stop di lec, por tigní a mesüra y limité le numer de turisć che röia te Südtirol. Mo sciöche tan gonot ne esun nia a üna: an oress bëgn, mo spo impó nia. Chësta é la cossa cun l’inovaziun te Südtirol: an se la tëm y se dejidrëia che döt vais tres inant sciöche tres.

12.000 lec, che ê bele dan da n pez gnüs dac fora, mo che é cina aldedaincö nia ciamó gnis costruis, messess gní fac sö cina ai 22 de setëmber 2026, scenó tomi. L’assessur provinzial Luis Walcher, sostigní dal HGV, arata indere che an podess bëgn arlungé por cin’ agn. “Fatta la legge, trovato l’inganno”, dijun tla Talia. An n’ó nia sforzé la jënt da cosruí sëgn te n colp.

“La cossa é indere chësta: sce chisc lec n’é nia gnüs fac cina aldedaincö, spo ne jarái bonamënter nia tan debojëgn. Sce i orun por le turism de Südtirol plü cualité y manco massa, spo messunse te val’ momënt mëte man da invalgo, ince sce al fej me al momënt. Imposté confins é le pröm vare tler cuntra la massa. Cun le stop di lec á l’ex assessur Schuler tut n provedimënt da coraje y tler de chësc vers. Chësc ne desson sëgn nia bagné, mo le mëte en pratica cun costanza. Ara se trata de nosta cualité de vita y dla cualité dl turism de Südtirol instës.”, stlüj jö Elide Mussner, co-surastanta di Vërc.

La discusciun sura l’turism ne po nia se limité ai lec, y messun fa n rajonamënt che va plö inant

“Te düta la discusciun sura i lec turistics me aodessi, sciöche abitanta dles Dolomites, che an fajés frunt ince al tema dla limitaziun dles capazitês de trasport di implanc portamunt. Bloché i lec turistics ne bastará nia a sconé l’Südtirol dala massa. I messun laoré sön plö frunc, l’turism è n setur de na gran complessité che ne vëgn nia ma fat cun i lec.”, dij Elide Mussner, co-surastanta di Vërc.

La tendënza è tlera: i implanc aumentëia regolarmënter süa capazité de trasport. Dai lifc a cater posc a lifc da sis posc, dai lifc a scagns ai implanc a cabines. Les capazités vëgn l’dopl, l’tripl y ince de plö. La lista è lungia: i plans por la nöia furnadoia de Furnes (Seceda) por ejëmpl, olache an urés passé da 800 a 2.360 porsones al ora. Chësc proiet è dui iadi interessant, deache por nia perd na sajun fej i proprietars la proposta da fa sö na segunda staziun a munt, de manira che tratan i laurs po l’vedl implant ji inant sënza interuziuns. N ater ejëmpl è l’implant a cabines dl Ciampinoi, olache an urés aumenté da 2.400 a 3.600 porsones al ora, o l’lift a scagns Steger Dellai sön Mont Sëuc: da 1.200 a 2.200 porsones al ora. N aumënt dl 83% dla capazité de trasport.

La motivaziun de chisc aumënt pëia gonot ia dai cosc por les revijiuns. L’rajonamënt: sce an mëss bele investí tan de scioldi, spo se pëiel fa sö düt da nü jan ince a aumenté les capazités. Plö porsones che passa tres i gates, plö che an davania. Al pé quaji la formula strinada por la moltiplicaziun di pans.

Nostes munts ne á nia la capzité da tó sö na massa infinida de porsones. La lerch è limitada, les zircostanzes gonot complicades. Porté tan de porsones sö al alt ne è nia da fondamënt, porsones che gonot ne è nia arjiniades al paesaje alpin. Les munts ne è nia n parch divertimënt! Al rüva lapró che chëstes masses de porsones mëss ince rové pormez ai lifc, l’plö di iadi cun trasport motorisé, dai auti ales corieres ai shuttle di hoti. Sce al vëgn però aumentada la capazité de trasport de n implant, ne ti vëniel nia damané n conzet de mobilité ai gesturs. Al è sciöche sce an jis a fa sö 100 nü lec pro n hotel sënza messëi mostré sö les lercs da parché i auti in plö.

“La chestiun dla cuantité è fondamentala. Sce da üna na pert juns a limité i lec por i sciori, messun dal atra pert ince ji a limité la capazité de trasport di implanc portamunt. I ne podun nia se impormëte da avëi la massa da üna na pert y dal atra pert orëi ji ala archité sö. Al è na dinamica che ne sta nia impé.”, dij Elide Mussner.

Na discusciun obietiva y daverta sön chësta tematica è importanta y urgënta.

.