Home2025

Da n valgönes edemes incá sëntun danter i zitadins y les zitadines dla Val Badia n malcontënt che crësc tres deplü y che röia feter te na picera desperaziun. Le ciastel, la Gran Ciasa da La Ila, vëgn venüda. Sön la plata internet de Sotheby’s vëgnel scrit: “N ciastel zënza tëmp tl cör dles Dolomites”. Sambëgn “tratativa resservada”. Al vëgn baié de n prisc sura i 20 miliuns de euro.

Bele dan val’ agn êl gnü porvé da ti vëne le ciastel al Comun. Na valutaziun â sciazé le valur dl imobil storich a za. 3,5 miliuns de euro. Le ciastel é sotmetü a sconanza storich-artistica y le Comun á n dërt de prelaziun. Mo co podess pa na istituziun publica iustifiché n investimënt de 20 miliuns de euro por n ciastel? L’arpejun storica di ladins rovará bonamënter tles mans de n fond d’investimënt o de val’ porsona de gran facolté. La venüda dla Heimat te süa forma plü evidënta.

“Al ne se trata nia de critiché chi che mët en venüda chësc imobil, mo da alzé fora la perversité de n sistem che ne conësc nia plü la sostignibilité soziala. Le sistem imobiliar tl’Südtirol é oramai pura speculaziun”, dij Elide Mussner, Co-sorastanta di Vërc dl Südtirol y aconsiadëssa dl comun de Badia. Les rajuns é tröpes y an nen baia y baiará ciamó dî. Danter chëstes le prestij internazional dl raiun y tl medemo tëmp la pücia desponibilité de imobiliars söl marcé, dui faturs che fej salté sö i prisc. Carantesset metri cuadrac por 500.000 euro, y insciö inant mefo. Canche ara nen vá spo de frabicac storics, mancel vigni sostëgn publich. Al é deventé feter imposcibl da mantigní n imobil storich sciöche la Gran Ciasa cun mesi privac, sce nia trasformé te n’ativité comerziala, che ó dí n hotel por ejëmpl. Mo le “stop di lec” l’impedësc al momënt. La situaziun é cuntorta. La jënt é desplajüda. “Nosta identité ladina vëgn venüda”, aldun danter i zitadins. Sce la Provinzia de Balsan, adöm cun i Comuns, podess intervegní por trasformé le ciastel te n post publich che promöies cultura, ert y incuntada por la comunité ladina, fossel n investimënt concret tla sostignibilité soziala.

“Loud for People, Planet and Europe”, chësc le moto dl 40ejim Congres di Vërc Europeics a Lisbona a chël ch’al á tut pert Elide Mussner y Luca Bertolini, i dui co-portausc di Grüne Verdi Vërc. Deboriada cun ëi i dui aconsiadus de comun Verena Frei (Gargazzon) y Julian Rossmann (Varna) por la rëi di “green local counselors”.

Le congres di Vërc Europeics é gnü tigní tl sëgn dla uniun che fej la forza, por na politica vërda resistënta y determinada, portausc de democrazia, solidarieté y iustizia.

Bele da atira él sté na gran critica por la linia atuala dla Comisciun Europeica: colaboré cun les forzes de estrema man dërta, sciöche i cristians- democratichs de Ursula von der Leyen, ó dí daurí l’Europa a n estremism che á sciöche fin chël da despartí y fa tëma, canch’i un indere debojëgn da lié adöm y dé crëta.

Ales è jüdes sot les tutes de posiziun di Vërc dla Serbia y dla Georgia, che á porté la testemonianza de sü movimënc de resistënza cuntra i governs che minëia te sü paisc te na manira sistematica y represiva i dërc democratics. Ma te video él indere i messaji dal ombolt de Budapest Gergely Karácsony, a chël ch’al ne ti é nia conzedü da lascé so paisc sot la morsa de Orban, y de Ekrem İmamoğlu imprisoné tla Turchia, che á lit le messaje dala fomena. “La Federaziun di Vërc Europeics stá por na usc democratica sterscia y tlera, na usc por la liberté de pinsier y d’aziun, na liberté che ne vëgn nia respetada y che mëss gní defenüda de por de. Chësc nes recorda i tröc rapresentanc che n’é nia pro le congres, ciodí ch’ai é gnüs architá dai regims de sü paisc, dala Georgia, Turchia, Bielorussia, Ungaria.”, insciö Elide Mussner.

Al é gnü dé jö ciüfs cun standing ovation ai portausc de Dymitry Kuchuk. Kuchuk n’á nia podü ester presënt deache segregé tla Bieloruscia olache al é impegné te na batalia costanta por i valurs democratics y cuntra le rejim autoritar filoputinian. “La pücia cualité dla democrazia tl’Europa un chisc dis toché cun la man: i posć öc é n segnal dolur che vëgn propi dai amisc y dales amiches di partis vërc dl Ost. Al é la conferma che nosc impëgn por na Europa veramënter democratica mëss jí inant.”, arata Luca Bertolini.

Democrazia, dërc, libertés, valurs che adora la usc de vigni porsona por cherié na forza che n’á nia tëma, mo somëna speranza. Na forza vërda dlungia la jënt, che promöi n svilup positif y inclusif, na usc sterscia por la democrazia.

Le 10% dla cuta de sojornanza che i comuns pó se tigní, aladô dla delibera nr. 1015 di 12.11.2024, s’un sciampa indô fora tres les desposiziuns nöies sön le finanziamënt di comuns aproades de messé.

Cun les desposiziuns nöies sön le finanziamënt di comuns á le govern provinzial danter l’ater fat fora che le 10% dla cuta de sojornanza che i comuns ne ti trasferësc nia plü ales organisaziuns turistiches gnará porchël trat jö dal finanziamënt ch’ai ciafa dala Provinzia. Porchël, do ti avëi conzedü, danter tröpes polemiches, n “bonus” sön la cuta de sojornanza, tol la medema Junta provinziala sëgn n provedimënt che ti al lascia indô sciampé dala “porta de sorvisc” fora. N comportamënt che la dij lungia. Orunse o n’orunse nia ciafé na soluziun costrutiva por afronté la desfida turistica atuala tla provinzia?

“Dantadöt i comuns dër turistics y i “comuns hot-spot” vëgn metüs ala proa dal gran aflus de porsones che mëss gní manajades y á porchël debojëgn de infrastrotöres che funzionëia bun y ega da bëre, mëss desgorje le refodam y se möie.”, dij Elide Mussner, co-surastanta di Vërc y aconsiadëssa a Badia. Garantí döt chësc costa scioldi, che vëgn en gran pert paiá dai zitadins. L’ejëmpl de Badia é tler: n comun cun 3.500 abitanc y feter 11.000 lec turistics, lapró ciamó chës 600 secundes ciases. Tratan la sajun alta mëss le Comun porchël garantí sorvisc por incër 15.000 abitanc, na picia cité.

I ombolc, dantadöt chi di comuns ladins, s’â batü tratan l’ultima legislatöra por podëi se tigní na pert dla cuta de sojornanza propi por fá frunt ales spëises de gestiun. Incö vëgni indô tradis dales desposiziuns nöies sön le finanziamënt di comuns. Insciö ne miorëia la situaziun daldöt nia. La politica provinziala n’é nia bona da se delibré dala smorzia dl setur turistich: pornanche chësc fej oposiziun, zedera.

I sun rová a n punt dl svilup turistich olach’i messun ciafé respostes ales gran domandes: de che é pa nosta lerch vitala? Co podunse pa porté inant na bona cualité de vita? Por podëi ti dé na resposta concreta a chëstes domandes á i comuns debojëgn de scioldi. Scioldi che le govern provinzial y le setur turistich ne pé nia orëi investí por le bëgn de düc.